L’exposició que repassa la trajectòria de la locutora i artista manresana Maria Matilde Almendros Carcasona ha aterrat a Manresa. I ho ha fet acompanyada d’una taula rodona que ha omplert l’auditori de la Plana de l’Om. Els actors Joan Pera i Carme Sansa, juntament amb l’exdirector de Ràdio 4, Enric Frigola, hi han posat en valor la trajectòria d’Almendros, amb qui van compartir hores damunt de l’escenari i a les ones.

L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, acompanyat de la regidora de Cultura, Anna Crespo, la comissària de l’Any Maria Matilde Almendros, Pilar Goñi, i la comissària de la mostra, Elvira Altés, han donat el tret de sortida a l’acte. El batlle, que ha qualificat la jornada de “rellevant” per a la ciutat, ha recordat que Almendros serà la primera dona laica que passarà a formar part de la galeria de manresans il·lustres. En aquest sentit, ha avançat que el seu quadre serà, a més, obra per primera vegada d’una dona. Per la seva banda, la regidora de Cultura no ha passat per alt la trajectòria d’una “dona única”. També Altés ha subratllat la seva tasca. “No era fàcil i menys sent dona”, ha dit. Per la seva part, Goñi, que ha destacat com va dur el nom de Manresa arreu, ha recordat que els actes de l’Any Almendros segueixen i ha donat a conèixer que l’exposició es podrà veure a teatres de renom com el Teatre Romea i el Teatre Nacional de Catalunya.

Una dona única
En el marc de la taula rodona, tant Joan Pera com Carme Sansa han recalcat la persona que hi havia darrere l’actriu. “Amb ella tot era fàcil”, ha dit Sansa. Pera, per la seva part, ha desvetllat davant dels assistents que molt probablement no seria on és si no fos per la manresana “Ella va ser la primera a confiar en mi”, ha dit.

La taula, moderada per la periodista Rosa Clarena, ha comptat amb la participació de la comissària de l’exposició Elvira Altés, que havia col·laborat amb ella a la ràdio i que ha donat a conèixer alguns dels detalls més desconeguts de la manresana. També Frigola, exdirector de Ràdio 4, ha explicat algunes curiositats com la seva estima per la seva ciutat natal, Manresa. “No parava de presumir de Manresa, fins i tot em va esbroncar per radiar la cançó ‘Últim tango a Manresa’ de la Trinca”, ha detallat entre les rialles dels assistents.

L’exposició, fins al dia 10
L’espai Plana de l’Om acollirà, fins al proper 10 d’octubre, la mostra que repassa la trajectòria de la manresana. A través de plafons, cartells, documents i indumentària, acosta la trajectòria de la manresana als visitants. La mostra visibilitza la seva extensa carrera com a actriu, locutora i promotora escènica i el paper destacat que va tenir en el món de la comunicació, del teatre i la ràdio, així com en la promoció de la cultura catalana, trencant motlles en el context de la dictadura franquista, en uns moments en què el paper de les dones quedava relegat sobretot a l’àmbit de la llar.
L’exposició es podrà veure cada tarda, a partir de dos quarts de sis.
Segona dona a la Galeria de
Manresans Il·lustres
Coincidint amb la data del centenari del seu naixement, el proper 10 d’octubre se celebrarà l’acte en què la manresana s’inclourà en la Galeria de Manresans i Manresanes Il·lustres. Serà la segona dona que en forma part i la primera laica. A més a més de la distinció ciutadana, també es col·locarà, el proper 2 de novembre, una placa commemorativa a l’edifici de Manresa on l’actriu i locutora va viure els primers anys, al carrer Vilanova.

Profeta a la seva terra i amb la gent del teatre
El 9 d’octubre a les 12 h del migdia, dins la 25a edició de la Fira Mediterrània de Manresa, en l’apartat de L’off de memòria i narració oral, es podrà sentir “La Senyora Florentina i el seu amor Homer”, una lectura dramatitzada de l’obra de Mercè Rodoreda, interpretada per actors i actrius de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya, la darrera que va interpretar l’actriu i locutora de ràdio manresana Maria Matilde Almendros. Aquest espectacle serà gratuït i es farà al vestíbul del Conservatori Municipal de Música de Manresa.

AnyMariaMatildeAlmendros

‣‣ La mostra d’homenatge a Maria Matilde Almendros aterra a Tortosa

L’exposició que repassa la trajectòria de la locutora manresana Maria Matilde Almendros Carcasona va arribar, aquest setembre passat, a Tortosa. La mostra, que s’emmarca en els actes commemoratius de celebració del centenari de la manresana, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, està organitzada per la Demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), juntament amb l’Institut Català de les Dones (ICD). La inauguració de la mostra va anar a càrrec del president de la demarcació del CPC, Josep Baubí, i de la directora territorial del Departament d’Igualtat i Feminisme, Mar Lleixà, que van posar en valor el paper de la locutora i actriu.
També la comissària de l’Any Maria Matilde Almendros, Pilar Goñi, en va glossar la trajectòria teatral, personal i radiofònica.
Coincidint amb la inauguració, la mateixa biblioteca tortosina va acollir una taula rodona sobre periodisme femení.
Les quatre periodistes representatives de diferents generacions, Leonor Bertomeu, de Ràdio Delta.cat, Sílvia Alarcon, de Canal 21 Ebre, Marina Pallás, del Diari de Tarragona a l’Ebre, i la catedràtica Amparo Moreno, conduïdes per la periodista manresana, Pilar Goñi, van coincidir en diversos aspectes relacionats amb el periodisme i les dones.
Entre d’altres, van assegurar que en els anomenats “temes de periodisme rigorós” que normalment es deixen en mans d’homes, com poden ser la política o l’economia, “ens falta la mirada femenina”, i també trobaven a faltar la “sensibilitat femenina”, quan es parla de dones, “s’ha de fer des del punt de vista de les dones”, així com la presència de més dones subjectes de les notícies, van afirmar.
També hi ha mancança, segons les periodistes, de la veu experta de les dones: “Hem d’anar a les fonts expertes femenines”. Les periodistes van reconèixer que “això de vegades costa, perquè són les dones les que es retrauen i dubten que ho puguin fer igual de bé que els hòmens. Estos dubtes també es troben entre les dones del món de la comunicació: patim la síndrome de la impostora, i no ens creiem igual de preparades que els homes”. Les ponents van apuntar, en aquest sentit, que alguns cops són les mateixes periodistes les que no volen ocupar llocs de més responsabilitat: “Hi renunciem perquè tenim altres prioritats, com puga ser la família” i perquè “no només és que els homes no ens deixen lloc, sinó que les dones també diem jo a això no tinc ganes de jugar”, referint-se a les lluites per estar ben posicionats.
Encara relacionat amb el sostre de vidre de la professió, les participants al col·loqui van constatar que les dones són la base de la piràmide: “Tenim un exèrcit de base, hi ha moltes dones ben preparades, però poques a dalt de tot, perquè esta distribució va lligada al fet que el nucli dur del periodisme està lligat al poder econòmic i polític, i això sempre ha estat relacionat amb els homes”, van opinar.
En aquest sentit, les ponents van remarcar que es desmereix el periodisme que tracta de temes més socials, que és el que precisament es deixa en mans de les dones, “quan és un periodisme que aporta una visió enriquida de la societat, que ens parla de la vida mateixa” i que, quan es fa bé, es treballa de manera tan rigorosa com la política o l’economia.
Entre altres temes, a la taula es va valorar la necessitat i a la vegada la dificultat d’usar un llenguatge inclusiu. És més fàcil quan és un periodisme assossegat i es pot prendre consciència, com ara en els mitjans escrits, però bastant més complex en el periodisme improvisat, com, per exemple, a la ràdio o a la televisió, van coincidir a assenyalar.