Cucurbita pepo és la denominació científica de la carbassa, de la família del carbassó, el cogombre, la síndria i el meló.
Planta amb llargues tiges ascendents, que es caracteritza pels seus circells ramificats i les seves grans flors de tons grocs. El seu fruit és una baia gran i carnosa, en la polpa es troben les llavors. El seu sabor és lleugerament dolç (algunes són més insípides) i la seva textura és perfecta per preparar una gran quantitat de plats. Se’n conreen moltes varietats per tot el món. A grans trets, en podem diferenciar dues categories segons l’època de l’any que es cullen: les d’hivern i les d’estiu. Les d’estiu són més sucoses, contenen més aigua i són lleugerament més fines que les carbasses d’hivern.
Origen de la carbassa
Es creu que la majoria de varietats que es consumeixen tenen un origen mesoamericà i que van expandir a la resta del món arran del descobriment d’Amèrica, però aquesta afirmació és contradictòria, ja que alguns autors han trobat referències que el seu origen pot ser asiàtic. A Mèxic les carbasses tenen un ús cerimonial durant la festa del Dia dels Morts. El significat d’aquesta festa és un agraïment als déus per les collites obtingudes durant l’any.
¡De la carbassa se n’aprofita tot!
La carbassa es conrea tant pel seu fruit com per les seves llavors. Es creu que a l’antiguitat es va començar a conrear carbassa amb l’única finalitat d’aprofitar-ne les llavors, les quals es poden consumir tant crues com torrades o extreure’n oli. Les fulles i les flors de la planta també es podem menjar com a verdura.
La llavor ha de rebre una particular atenció en ser rica en magnesi, zinc i àcids grassos Omega-3. Té la capacitat de reduir els nivells de triglicèrids i colesterol LDL en sang. És un complement alimentari interessant, perfecte com a escut de defensa cardiovascular i molt fàcil de consumir.
Contraindicacions de la carbassa
El seu alt contingut en potassi (mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular, a més d’intervenir en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula), ha de ser observat en persones amb la tensió arterial alta.
Cuina amb carbassa
És recomanable no coure-la en excés per evitar la pèrdua de nutrients. Al vapor seria una bona manera de cuinar-la. No obstant això, si la preparem al forn tindrà més poder saciant.
Podeu donar un toc de qualitat a les cremes de carbassa, posant-hi tòfona, afegint-hi com a topping unes llavors torrades o simplement un rajolí en cru d’un bon oli d’oliva verge extra. Amb la carbassa s’elaboren infinitat de dolços com: pa de pessic, melmelades, flams, xarops, empanades, bunyols, púdings, etc. Sense oblidar-nos de comentar que, de la carbassa confitera, se n’obté el cabell d’àngel!
Una cosa que potser no s’explica tant és que menjar carbassa és un recurs excel·lent per reduir el consum de sucre. I us preguntareu: com puc aconseguir-ho? En incorporar carbassa a les postres, disminuireu la quantitat de sucre o edulcorants que utilitzeu. Per exemple, en elaborar una crema de cacau. O senzillament, el fet d’acompanyar els àpats amb carbassa, pot reduir el desig dolç.
Si no ho heu experimentat mai, us convidem a tastar durant un temps com a guarnició uns grills de carbassa al forn; afegir carbassa a la massa de pa —si sou dels que feu pa a casa—, o experimentar aquest Nadal fent una mousse de carbassa salada o dolça amb xocolata negra. ●
Galetes de civada, carbassa i xocolata
Ingredients
200 g de farina
100 g de flocs de civada
50 g de sucre integral
150 g de carbassa rostida
75 ml d’oli
30 ml de llet
65 g de llavors xocolata
7 g de llevat en pols
1 mica de vainilla en pols o canyella
Preparació
- Piquem la carbassa rostida o cuita amb una forquilla.
- Hi afegim el sucre integral i amb l’ajuda de les varetes ho barregem tot molt bé.
- Hi incorporem els líquids: l’oli i la llet.
- Seguim barrejant amb les varetes.
- És el moment de tirar-hi la farina, el llevat i la vainilla o la canyella, segons la vostra preferència. Finalment, hi incorporem els flocs de civada i la xocolata.
- Ho barregem tot molt bé amb l’ajuda d’una espàtula.
- Deixem reposar la massa uns 15 minuts.
- Preescalfem el forn a 200 ºC, a dalt i a baix, i folrem la safata amb paper vegetal.
- Fem petites boles, de la mida d’una nou, i les col·loquem sobre el paper de forn. Les aixafem una mica. Cal deixar una mica de distància entre elles, ja que creixen una miqueta.
- Les posem al forn, només a baix, i abaixem la temperatura a 180 ºC.
- Les coem al forn durant 15 minuts.
Comentaris dietètics
✓ Les hem fet amb farina integral (conté més nutrients, sacia molt més i l’absorció dels sucres és més lenta). Però si hi ha contraindicació, es poden fer amb farina normal i amb un altre cereal sense gluten.
✓ El resultat és una galeta de bescuit, que aguanta bé uns quants dies en una capsa de galetes o en un tàper fora de la nevera.
✓ Es poden fer també amb fruits secs, panses, nabius, etc. I es poden utilitzar dàtils en comptes de sucre. I si no us agrada la canyella o la vainilla o voleu provar-ho, afegiu-hi ratlladura de llimona o taronja.
