Un dels productes estrella de la primavera són els pèsols, moment en què es troben més frescos. És per això que entre els mesos de març i juny cal aprofitar per menjar les millors varietats de pèsols, combinades amb altres productes per fer receptes excel·lents.
A més, aquesta verdura no només té un gran sabor, sinó que també es caracteritza per les seves qualitats nutritives, amb moltes vitamines i un alt component de minerals que fan que sigui molt recomanable per a dietes sanes i de baix contingut calòric.
Pel que fa a combinacions, hi ha infinites varietats de producte que encaixen bé amb els pèsols, cosa que posa a prova la creativitat de cada persona, que gairebé sempre té un resultat satisfactori.
Aquestes són algunes de les varietats de pèsols.
- Pèsols extrafins prèmium: aquests pèsols han estat recol·lectats a la nostra horta de proximitat (origen Espanya) i congelats el mateix dia per conservar-ne les propietats i el sabor en el moment de cuinar-los.
- Pèsols Bio: provenen d’una producció agroalimentària biològica que es caracteritza per extreure els productes mitjançant tècniques més respectuoses amb el medi ambient.
- Pèsols supertendres prèmium: aquests pèsols tenen un sabor dolç i són molt tendres, gràcies al fet de ser recollits en el punt òptim de maduració.
- Pèsols imprescindibles: aquesta varietat es caracteritza per ser una mica més gruixuts que els altres.
Els primers pèsols que arriben són els del Maresme. Pèsols boníssims que fan de qualsevol estona que t’hi entretinguis una estona deliciosa.
El pèsols de Llavaneres venen una mica més tard i n’hi haurà poquíssims, ja que la producció és molt més petita.
De pèsols n’hi ha tot l’any i en tots els formats: en llaunes, pots de vidre, bosses de congelats, però els frescos els tenim a l’abast just un mes i prou. Val molt la pena abusar-ne un parell o tres de vegades; el seu gust, color i textura ens deixarà un bon record per gaudir-ne la resta d’any.
Ingredients:
- 800 g de pèsols frescos en pes net (el doble ben bé si són amb tavella)
- 1 sípia fresca gran
- 3 cebes tendres
- 3-4 alls tendres
- 150 cc de vi blanc
- julivert i menta fresca
- sal, pebre i una mica de sucre
Picada:
- 30 g d’ametlles
- 15 g de pinyons
- julivert
Primer, cal trinxar petita la ceba i els alls tendres. En un recipient amb oli calent, comencem el sofregit de ceba a foc suau, i hi anem afegint els alls tendres tallats a rodanxes tenint molt amb compte que els all tendres es cremen de seguida. Quan el sofregit és fet, augmenteu la temperatura del recipient, aboqueu-hi el vi blanc i deixeu que s’evapori.
Després, afegiu al recipient la sípia tallada a trossos regulars i remeneu-ho. A continuació, poseu-hi sal, pebre i un ramet fet amb la menta fresca i el julivert. Aboqueu-hi els pèsols triats i remeneu uns minuts. En un recipient tindrem aigua calenta, que afegirem al guisat en aquest punt. La quantitat d’aigua depèn del recipient. Sempre heu de procurar que l’aigua sobrepassi dos dits els pèsols.
A continuació, deixeu bullir-ho uns 10-12 minuts, tasteu-ho i rectifiqueu-ho de sal i pebre i també una mica de sucre.
Feu la picada amb la mà de morter, afegiu-la al guisat a última hora deixant que bulli tot junt un parell de minuts més.
Finalment, serviu-ho i espereu les reaccions…
- La sípia, si és fresca, donarà al guisat un gust i un suc que no el dona, per descomptat, una sípia congelada o refrigerada.
- Aprofitem que hi ha alls i cebes tendres ara que és primavera. Quan no n’hi hagi ho fem amb cebes i alls secs.
- La picada feta a mà amb el morter i afegida a última hora per tal que no perdi la consistència de fruita seca. Conferirà al suc del guisat un gust i una textura únics. L’accent que li convé.
- El fet d’afegir una mica de sucre al guisat és per tal de potenciar la dolçor dels pèsols. També s’hi posa en la cocció de pastanagues i faves… A moltes receptes tradicionals el sucre és substituït per dues cullerades d’anís. L’anís, personalment, m’agrada més amb les faves que amb els pèsols.
- El pèsols són considerats una llegum i s’han de comptabilitzar així.
