El 19 de març se celebra el dia de sant Josep, que a més coincideix amb el Dia del Pare
Nom bíblic d’origen hebreu que llatinitzat és Ioseph o Iosephus, en el primer cas significa ‘Yavhé ha esborrat’ i en el segon ‘que Yavhé afegeixi’. La Bíblia interpreta aquest nom a partir de les frases de Raquel recollides al Gènesi en donar a llum el patriarca Josep quan diu: “Déu ha esborrat el meu afront” i va cridar al seu fill Josep, “que m’afegeixi Jahvè un altre fill”. El nom de nen Josep va evolucionar del nom hebreu Yosef, que es deriva del verb yasaf, que significa ‘augmentar’. A l’Antic Testament, Josep és l’onzè i favorit fill de Jacob i Raquel; al Nou Testament, és el nom del fuster espòs de la Verge Maria, mare de Crist. També és freqüent trobar-lo en forma femenina acompanyant un altre nom, per exemple Maria Josep o Josefina. El significat de Josep és persona molt treballadora i honrada, ja que lluita per aconseguir allò que desitja i per obtenir tot el que vol. També són persones molt generoses, sempre disposades a brindar un bon gest a la societat en qualsevol moment del dia. Aquest nom ocupa els primers llocs a les llistes de noms més populars des de fa anys; només a Espanya el porten més de 500.000 homes o nens.
ON TROBEM ESGLÉSIES DEDICADES A SANT JOSEP
A més del seu paper com a patró de l’Església Universal, sant Josep també és patró de moltes parròquies a tot el planeta. Com a signe del seu atractiu universal, trobem el seu patrocini invocat a parròquies i diòcesis des de Terra Santa fins a Hanoi. Aquí, hores d’ara, només hi ha algunes esglésies prominents dedicades a l’espòs de la Santíssima Verge Maria. És honrat i recordat com a sanador, protector i defensor.
Els catòlics de Filadèlfia dels Estats Units independitzats recentment, per exemple, es van interessar especialment pels orfes, sens dubte inspirats per sant Josep, a la parròquia dels quals pertanyien. I una parròquia que porta el seu nom a Jordània els últims anys va acollir refugiats que fugien del veí Iraq. Com va escriure el papa Francesc a la darrera publicació apostòlica Patris corde, Josep “ens anima a acceptar els altres, i donar-los la benvinguda, tal com són, sense excepció, i a mostrar una especial preocupació pels febles”. Al Canadà, un sant germà religiós va fer precisament això: anar a visitar els malalts durant una epidèmia o cuidar els malalts que hi acudien. Tot i això, no acceptava els elogis per les curacions que es produïen, sinó que deia sempre Ite ad Joseph, ‘Vagi amb Josep’. Aquestes paraules adornen el santuari que va construir en un turó a Mont-real, i romanen per inspirar-nos a buscar aquest sant sovint oblidat.
Curiositat
LES FALLES DE VALÈNCIA
València viu la Festa Major entre els dies 15 i 19 de març, moment en què les seves tradicionals falles congregaran milers de visitants després de dos anys de pandèmia. La “normalitat” torna a instaurar-se a València per gaudir de les Falles 2022 després de dos anys de pandèmia. Se celebren en honor al patró, sant Josep. La versió popular de l’origen de les falles segons el Marquès de Cruïlles és que van ser iniciades pel gremi de fusters, que cremaven la vigília del dia del seu patró, sant Josep, en una foguera purificadora els encenalls i trastos vells sobrants, per fer neteja dels tallers abans d’entrar a la primavera.
La falla més antiga de les que encara es planten avui dia a València és la de la plaça de la Reina, en aquell moment coneguda com la plaça de Santa Catalina. Així ho va recordar l’historiador Javier Mozas a Tiempo de Fallas, i va afegir que els ninots es planten a la plaça almenys des del 1820. El cens faller ha registrat un increment de 3.120 persones des de principis de 2022, fins a registrar 93.464 fallers a la ciutat de València.
