El nom d’Isidre és predominantment masculí i una variant del nom Isidor. D’origen grec, significa ‘regal d’Isis’, una deessa egípcia de l’antiguitat que era venerada per ajudar a la fecunditat i el naixement. D’aquesta manera, la història del nom fa al·lusió a la mitologia egípcia, tot i que també està relacionat amb la cultura grega.
La personalitat de les persones que porten aquest nom és reservada i solitària. Són homes poc expressius que no acostumen a relacionar-se en cercles gaire oberts. S’estimen més mantenir-se en la comoditat i confiança que els brinda la família i els amics més propers. També és una persona cordial i simpàtica que acostuma a caure bé perquè és molt respectuosa.
És una persona molt observadora i la seva curiositat fa que sigui una gran intel·lectual. Per això, sempre té al cap grans objectius que vol aconseguir per arribar a una estabilitat econòmica i personal en el futur. Té un gran sentit de la responsabilitat, i la seva ambició li permet ser tan productiu com pot per aconseguir grans èxits a la feina.
El sant se celebra el 15 de maig, que és sant Isidre Llaurador, el patró de Madrid. Aquest és el personatge cèlebre més conegut amb aquest nom, un pagès mossàrab conegut i idolatrat pels seus miracles.
Tot i que, a Catalunya, tenim el nostre Isidre “més nostrat”, que és el santpedorenc Isidre Lluçà, el Timbaler del Bruc.
QUI ERA ISIDRE?
Sant Isidre Llaurador va morir el 1172. Va ser enterrat davant de l’església de Sant Andreu, en un terreny que s’utilitzava com a cementiri. S’embolcallà el seu cos amb un sudari senzill i va ser introduït de cap per avall en una fossa de terra, sense cap taüt que protegís el cadàver. La seva tomba va ser inundada freqüentment per les pluges (quan queien, que ja sabem això de la relativa freqüència de les precipitacions a Madrid) durant 40 anys.
El 1212 les restes del sant patró van ser exhumades i el cos estava intacte, i això malgrat les humitats que els vells ossos havien hagut de suportar. Un altre miracle més per afegir a la llarga llista de fets sobrenaturals que envolten la vida i la mort d’aquest gran home. Sant Isidre estava incorrupte. El mateix rei Alfons VIII, flamant vencedor de la batalla de les Navas de Tolosa, va quedar impressionat. El monarca va visitar Madrid i va voler visitar les restes d’aquest home tan famós, i es va quedar petrificat quan va reconèixer en els trets del cadàver els del pastor que havia guiat el seu exèrcit a Sierra Morena. Com que sant Isidre feia 40 anys que era mort, l’assumpte es va interpretar com un altre miracle: el sant havia ressuscitat per ajudar les armes cristianes a aconseguir la victòria sobre l’exèrcit de la mitja lluna. El rei, agraït i meravellat, va construir una capella i va donar una arca de fusta per conservar el cos del finat. Des d’aleshores, Madrid el va considerar definitivament —i després del suport de la monarquia— el sant i el patró. I això que no va ser canonitzat fins al 1622.
A partir de llavors, el cos incorrupte de sant Isidre es va considerar una relíquia capaç de guarir qualsevol mal. Quan els camps s’assecaven després de sequeres, se’n treien les restes en processó. Els malalts volien besar el sant per guarir-se, inclosos els monarques i els nobles. Tothom va embogir en una frenètica carrera per aconseguir tenir al seu costat sant Isidre en els mals moments. Els que podien s’emportaven trossos del cadàver per veure si així podien curar-se. Felip III va fer desplaçar el cos en llitera des de Madrid fins a Casarrubios de Monte (a 50 km), on el va venerar al seu dormitori. Sota el coixí del rei Carles II, es va posar una dent arrencada del sant per veure si sanava. Una dama es va endur un braç del sant com a relíquia.
Tot i aquesta multitud de mutilacions i vexacions al cos del vell llaurador, el cos ha estat en relatiu bon estat durant 150 anys a la catedral de Sant Isidre, fins a la Guerra Civil de 1936.
El juliol d’aquell any, l’església que custodiava les restes del sant patró de Madrid va ser incendiada, i el foc es va endur obres d’art i, aparentment, les restes del sant. Després d’apagar el foc, el que en va quedar va ser saquejat. Semblava que els cossos de sant Isidre i de santa Maria de la Cabeza s’havien perdut per sempre.
El bisbe de la diòcesi madrilenya, Leopoldo Eijo, avançant-se als esdeveniments funestos que van devastar la geografia espanyola en aquests tres anys, havia ordenat amagar els cossos en una habitació que va ser segellada amb maons i morter. Quan va acabar la guerra, se’n van rescatar els cossos. Actualment el cos de sant Isidre està guardat en un fèretre ornamentat amb or i plata a la col·legiata de Sant Isidre el Reial, l’antiga catedral, a Madrid.
CURIOSITAT
El patró dels pagesos
Els miracles més destacats que s’atribueixen a sant Isidre són el miracle del pou i el miracle dels àngels.
En el primer, Isidre va resar fins que les aigües d’un pou on havia caigut un nen van pujar fins que el petit va poder-ne sortir sa i estalvi. En el segon miracle, el dels àngels, diuen que el pagès Isidre s’aturava a totes les esglésies que trobava per resar i mentrestant els àngels feien la seva feina: llauraven el camp amb els bous.
